Mireia Curto Perelló— Dedicatòries de suport i ànim assumeixen un doble sentit a l’Estadi Olímpic de Badalona en aquest partit contra el Blancos de Rueda Valladolid. D’una banda, els aficionats de la Penya volen transmetre tot el seu caliu a un dels jugadors estrella de l’equip, el base que és crucial en els moments més decisius dels partits, el californià Pooh Jeter, qui va perdre aquesta setmana la seva tieta. D’altra banda, també volen donar-li un calorós retorn a la pista de l’Olímpic al pivot holandès Henk Norel, després de patir una subluxació a l’espatlla esquerra.
L’Olímpic es va omplint a poc a poc. És important omplir l’estadi perquè els jugadors es sentin recolzats pels seus seguidors i poder sortir de la mala ratxa. La Penya pot estar ben orgullosa de la seva afició, ja que té uns seguidors que destaquen perquè mai han retret una derrota al club. Altres equips més mediàtics no poden dir el mateix, ja que a la més mínima ensopegada els càntics d’ànim passen a ser retrets. Paraules com humilitat, confiança, unitat, constància i passió són les que sempre floten a l’Olímpic.
La zona centre de la segona graderia de la part dreta és la que dóna un altre color als partits. Aquesta zona està reservada per a la Penya Fons verd-i-negre, formada pels membres joves que comparteixen els mateixos sentiments de passió, entusiasme i estimació cap al Joventut. Cada membre del grup segueix la Penya partit a partit per diferents motius; perquè és allò el que li han inculcat a casa seva, perquè és l’equip de la seva ciutat i es sent identificat amb ell, perquè la seva passió és el bàsquet i la Penya representa superació, esportivitat, humilitat, treball i companyerisme o perquè simplement vol sentir els colors d’un club que no ocupa les portades dels diaris.
Aficionats de la penya Fons verd-i-negre al Palau Olímpic de Badalona // Font: Penya Fons verd-i-negre
La Gemma va a l’Olímpic des de sempre, li brillen els ulls quan parla del seu equip “a l’Olímpic hi vaig perquè m’ho han transmès a casa meva i perquè de la mateixa manera que una nit el Camp Nou s’omple de gom a gom d’aficionats que estimen el futbol, jo estimo el bàsquet, la Penya, i sento els seus colors”. La tradició, és un dels pilars propi de la Penya. El Joventut va ser fundat per cinc amics que estimaven l’esport i volien passar-s’ho bé durant les seves estones lliures practicant la seva passió, el bàsquet. Va ser a partir d’aquest punt de partida que el club es va anar fent més gran i va passar a competir com a equip professional. “Ser de la Penya és com pertànyer a una gran família” confessa l’Enric. Per a ell tenir sentiments cap a uns colors, a més de ser una tradició que li ha inculcat la seva família partit rere partit, també significa compartir la mateixa identitat geogràfica amb l’equip.
“L’esperit de superació, el companyerisme, l’esforç, el treball en equip… són els valors que inculquen als jugadors tan bon punt entren a formar part de les files de l’equip” explica la Rocío, una de les majors seguidores del club. Ella ha crescut a l’Olímpic i està entregada al seu equip tant per celebrar victòries com per assimilar derrotes. La disciplina esportiva i no rendir-se mai és el que fa possible que seguidors com la Rocío acudeixin a l’estadi a cada partit.
Pancarta de la penya Fons Verd-i-negre de suport al Joventut // Font: Blog del Bressol
“La Penya no és un club molt mediàtic, a diferència del Barça Regal per exemple, i això és un motiu més perquè els badalonins estiguem sempre al seu costat, transmetent-los-hi el nostre suport i donant-los-hi ànims en tot moment, perquè els jugadors mai es sentin sols” expressa la Rocío a cinc minuts començar el partit. La Penya necessita guanyar per recuperar la confiança i poder continuar somiant amb els Play-offs. Surten els jugadors del Joventut, jugadors que per damunt de tot s’identifiquen amb el club. L’Olímpic embogeix entre càntics. L’afició de la Penya ajudarà el seu equip a sumar una victòria més, a estar un pas més a prop d’aconseguir el seu somni. Una afició entregada. Una afició exemplar. Una afició que mai deixarà caminar sol al seu equip.
La cistella catalana 