FIATC Joventut | La cistella catalana

Judith Díaz- Ja ho va dir Salva Maldonado, l’entrenador del FIATC Joventut de Badalona, durant la roda de premsa: «Els nervis del nostre equip han estat patents durant tot el partit i només durant uns minuts hem aconseguit superar la pressió i posar-nos per davant del Gran Canària.» L’equip de Pedro Martínez va convertir els dubtes de la Penya en el seu poderós aliat i es va endur una merescuda victòria (73-81).

El repte dels Play-off
Mentre l’Olímpic de Badalona s’emplenava i els jugadors d’ambdós equips escalfaven al terreny de joc, ja començava a palpar-se una tensa atmosfera. En aquest partit hi havia molt en joc, i no tan sols una victòria. El conjunt verd-i-negre buscava a casa la seva cinquena victòria consecutiva; victòria que els podia portar a somiar per la lluita amb els Play-off. El Gran Canària, per la seva banda, necessitava una victòria balsàmica que els allunyés del descens.

Amb l’arrencada del xiulet inicial, tots dos equips estaven molt igualats en forces. El FIATC Joventut de Badalona i el Gran Canària 2014 volien reservar forces per un final de partit que previsiblement seria molt igualat. El cinc inicial de la Penya, compost només per dos jugadors que superaven els dos metres d’alçada -Obasohan i Williams-, li va resultar perjudicial a l’equip verd-i-negre, que ja perdia pocs minuts després de l’inici del partit. El domini i l’encert dels jugadors illencs Sabané i Rey a la pintura va provocar que el partit es decantés a la primera part a favor dels visitants. Van Lacke va ser l’únic del conjunt badaloní que va mantenir un bon percentatge d’encert.

Derrick Obasohan es disposa a llençar un triple//Font: Blog del Bressol

El segon quart va ser un canvi de ritme. La Penya va posar-se per davant per primer cop i el marcador no deixava d’oscil·lar a favor d’un i altre equip cada pocs segons. Amb un parcial de 10-0 al final de la segona part, els verd-i-negres van marxar tranquils al descans, tot sabent-se guanyadors del partit per quatre punts, però amb la idea de que encara quedava mig partit per jugar i no podien afluixar el ritme en cap moment.

El Gran Canària s’apodera del partit
Al final del descans, tots dos equips van sortir a pista conscients del que es jugaven en aquests últims vint minuts. La tercera part va ser un recital de l’equip canari: amb una zona 1-3-1 van aconseguir desestabilitzar a la Penya i pujar una velocitat el seu ritme en atac. Van Lacke, un dels pocs jugadors que va veure cistella durant aquest quart, no parava de ser corejat pel públic: «Federico, Federico», cridava l’afició, fent-se sentir entre el nombrós grup d’aficionats canaris que havien assistit a l’Olímpic de Badalona per recolzar el seu equip. Però la infinita paciència del jugador argentí i el seu alt percentatge d’encert, que només va fallar dos triples de tots els tirs que va llençar a cistella, no van ser suficients per portar l’equip a igualar els canaris i fer de l’últim quart el moment decisiu del partit.

Penya-Gran Canària disputant l’últim quart del partit// Font: Judith Díaz

Una de les claus dels últims deu minuts va ser que la Penya no va saber aprofitar les pèrdues de pilota del Gran Canària. Tot i que aconseguien endur-se la pilota, l’anotació del Joventut no va millorar. A més, el baix percentatge d’encert en triples del FIATC Joventut de Badalona -els badalonins van acabar amb només 5 de 22 triples anotats- va jugar en contra dels locals. Els canaris, per la seva banda, es van dedicar a rematar el partit a base de bones jugades i gràcies a l’encert desmesurat que els havia acompanyat durant tot el partit. van guanyar a l’equip local per vuit punts (73-81). L’equip badaloní s’oblidava del somni dels Play-off i el Gran Canària s’allunyava del descens i tornava a respirar.

«Aquesta ha estat la clau: l’encert. No hem estat capaços de fer el nostre joc i les estadístiques ens han traït. Tot i així, confio en els nostres jugadors i sé que aquesta derrota no és cap punt i seguit, sinó un punt i a part. Ara el nostre objectiu ha de ser centrar-nos en el nostre proper partit contra el Blusens Monbus i no llençar la tovallola. Hem de continuar lluitant.», concloïa Salva Maldonado a la roda de premsa.

Per més informació:

Estadístiques del partit
La Penya es desperta del somni

Mireia Curto Perelló— Dedicatòries de suport i ànim assumeixen un doble sentit a l’Estadi Olímpic de Badalona en aquest partit contra el Blancos de Rueda Valladolid. D’una banda, els aficionats de la Penya volen transmetre tot el seu caliu a un dels jugadors estrella de l’equip, el base que és crucial en els moments més decisius dels partits, el californià Pooh Jeter, qui va perdre aquesta setmana la seva tieta. D’altra banda, també volen donar-li un calorós retorn a la pista de l’Olímpic al pivot holandès Henk Norel, després de patir una subluxació a l’espatlla esquerra.

L’Olímpic es va omplint a poc a poc. És important omplir l’estadi perquè els jugadors es sentin recolzats pels seus seguidors i poder sortir de la mala ratxa. La Penya pot estar ben orgullosa de la seva afició, ja que té uns seguidors que destaquen perquè mai han retret una derrota al club. Altres equips més mediàtics no poden dir el mateix, ja que a la més mínima ensopegada els càntics d’ànim passen a ser retrets. Paraules com humilitat, confiança, unitat, constància i passió són les que sempre floten a l’Olímpic.

La zona centre de la segona graderia de la part dreta és la que dóna un altre color als partits. Aquesta zona està reservada per a la Penya Fons verd-i-negre, formada pels membres joves que comparteixen els mateixos sentiments de passió, entusiasme i estimació cap al Joventut. Cada membre del grup segueix la Penya partit a partit per diferents motius; perquè és allò el que li han inculcat a casa seva, perquè és l’equip de la seva ciutat i es sent identificat amb ell, perquè la seva passió és el bàsquet i la Penya representa superació, esportivitat, humilitat, treball i companyerisme o perquè simplement vol sentir els colors d’un club que no ocupa les portades dels diaris.

Aficionats de la penya Fons verd-i-negre al Palau Olímpic de Badalona // Font: Penya Fons verd-i-negre

La Gemma va a l’Olímpic des de sempre, li brillen els ulls quan parla del seu equip “a l’Olímpic hi vaig perquè m’ho han transmès a casa meva i perquè de la mateixa manera que una nit el Camp Nou s’omple de gom a gom d’aficionats que estimen el futbol, jo estimo el bàsquet, la Penya, i sento els seus colors”. La tradició, és un dels pilars propi de la Penya. El Joventut va ser fundat per cinc amics que estimaven l’esport i volien passar-s’ho bé durant les seves estones lliures practicant la seva passió, el bàsquet. Va ser a partir d’aquest punt de partida que el club es va anar fent més gran i va passar a competir com a equip professional. “Ser de la Penya és com pertànyer a una gran família” confessa l’Enric. Per a ell tenir sentiments cap a uns colors, a més de ser una tradició que li ha inculcat la seva família partit rere partit, també significa compartir la mateixa identitat geogràfica amb l’equip.

“L’esperit de superació, el companyerisme, l’esforç, el treball en equip… són els valors que inculquen als jugadors tan bon punt entren a formar part de les files de l’equip” explica la Rocío, una de les majors seguidores del club. Ella ha crescut a l’Olímpic i està entregada al seu equip tant per celebrar victòries com per assimilar derrotes. La disciplina esportiva i no rendir-se mai és el que fa possible que seguidors com la Rocío acudeixin a l’estadi a cada partit.

Pancarta de la penya Fons Verd-i-negre de suport al Joventut // Font: Blog del Bressol

“La Penya no és un club molt mediàtic, a diferència del Barça Regal per exemple, i això és un motiu més perquè els badalonins estiguem sempre al seu costat, transmetent-los-hi el nostre suport i donant-los-hi ànims en tot moment, perquè els jugadors mai es sentin sols” expressa la Rocío a cinc minuts començar el partit. La Penya necessita guanyar per recuperar la confiança i poder continuar somiant amb els Play-offs. Surten els jugadors del Joventut, jugadors que per damunt de tot s’identifiquen amb el club. L’Olímpic embogeix entre càntics. L’afició de la Penya ajudarà el seu equip a sumar una victòria més, a estar un pas més a prop d’aconseguir el seu somni. Una afició entregada. Una afició exemplar. Una afició que mai deixarà caminar sol al seu equip.