Una experiència inoblidable per tots els culers

Oriol Figuera — Un cap de setmana més, aproximadament un centenar de persones va cap a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona. Després de fer una llarga cua, d’una hora, a les taquilles es dirigeixen a viure la Barça Experience, una oportunitat que concedeixen molts pocs clubs esportius d’arreu del món, com el Chelsea o el Bayern. Aquesta oferta, que permet a milers de persones a l’any veure la història d’una de les institucions esportives més grans del món i anar fins a les entranyes del Camp Nou,  gràcies al seu recorregut, que acaba a la gespa de l’estadi on les emocions surten a flor de pell.

Aquesta experiència comença al Museu de Can Barça, on es poden veure els trofeus que han guanyat totes les seccions que formen el Barça, ja sigui Fútbol, que té més de 180 trofeus, bàsquet, handbol, hoquei o futbol sala, al llarg de la seva història. Però el fet més destacable és que el museu barceloní compte amb una gran base de dades i estadístiques sobre jugadors, entrenadors, presidents, partits, i altres dades històriques que es poden consultar a través de les pantalles tàctils que hi ha al llarg del museu. Aquests elements multimèdia fan que tant nens com adults interactuïn amb la història del club perdent la noció del temps. Segons el Futbol Club Barcelona, hi ha hagut un augment de visitants degut a la gran interacció que permet el nou format del museu després de les reformes dels últims anys. El museu del Barça va ser el tercer museu més visitat al 2011 a l’Estat espanyol, amb 1.626.990 visitants.

Pantalles d’interacció del museu // Font: FCB

Una de les sales més emotives del museu, on el pèls és posen de punta pels més culers, és una sala fosca on es projecten a la paret els gols més memorables del Barça, com el que va marcar Koeman quan el Barça va aconseguir la seva primera Champions. Per no perdre l’emotivitat, posteriorment trobem una sala on hi ha tot un seguit d’auriculars penjats del sostre on no para de sonar el famós himne del Barça. En aquesta sala els nens gaudeixen posant-se els auriculars i ballant al ritme del himne culer. Posteriorment, abans de sortir del museu, la gent queda embadalida mirant unes petites pantalles amb imatges mítiques i moments màgics del Barça, com per exemple el gol d’Iniesta a les semifinals de la Champions contra el Chelsea. En aquesta sala també es projecta el nom de tots els socis del Barça i algunes de les seves fotos. Això provoca que molta gent, especialment els nens petits, mirin a la paret amb ulls brillants buscant el seu nom, buscant formar part de la història d’aquest club, que mica en mica gràcies a les victòries i als trofeus aconseguits per totes les seves seccions s’ha anat fent gran.

Trofeus del Barça a la temporada 2010 – 2011 // Font: Oriol Figuera

Una de les parts més importants del museu després de la de futbol, són totes les vitrines plenes d’innumerables trofeus aconseguits pel Barça Regal al llarg de la seva història. Més de 80 trofeus, però d’aquests trofeus els més destacats són els que van aconseguir l’any passat els nois dirigits per Xavi Pascual, que estan exposats en una gran vitrina junt amb tots els altres títols aconseguits per totes les seccions del Barça durant la temporada 2010/2011. També cal esmentar que de la secció de bàsquet, destaquen la samarreta del jugador blaugrana més important de tots els temps, l’Epi que va aconseguir 7 títols de Lliga ACB, 10 Copes del Rei, 2 Recopes d’Europa, 1 Copa Korac i 1 Mundial de Clubs de bàsquet. L’altre samarreta que destaca és del llegendari aler dels Chicago Bulls, Scottie Pippen que va formar el mític Big Three de la NBA amb el llegendari Michael Jordan i el polèmic i estrambòtic Dennis Rodman, amb els quals va aconseguir els campionats del 1996, 1997 i 1998. Pippen va jugar un partit amistós contra el Barça, l’any del centenari del Barça, al 1999.

El museu es pot visitar de dilluns a dissabte des de les 10 del matí fins les 8 del vespre, i els diumenges i festius de 10 del matí a 14:30 del migdia, i els dies de partit només es podrà visitar de 10:00 del matí a 15:00 de la tarda. Sens dubte és una visita molt recomanada, per tota la gent aficionada a l’esport.

Per més informació…

El Museu del Barça

Història del Futbol Club Barcelona

Un Mickeal estel·lar fa somiar al Barça en la Final Four

Alejandra Llambés

“A un pas de la Final Four”. Aquestes eren les paraules que flotaven dimarts entre els culers en l’ambient del vell Palau Blaugrana, que acollia un dels enfrontaments més importants de l’any: el primer assalt entre el Barcelona Regal i l’Unics Kazan dels quarts de final de l’Eurolliga. Un duel estrany, contra un rival ja conegut i en un  horari ben poc habitual pel bàsquet europeu. Cap d’aquestes premisses, però, va impedir que els blaugranes s’imposessin per un contundent 78 – 66 amb recital inclós. Un espectacle que no es van voler perdre  els 5863 seguidors que es van citar al pavelló per donar suport al seu equip.

19:00 hores. Només entrar en el recinte quedava clar que no es tractava d’un partit qualsevol: els jugadors blaugranes escalfaven en el silenci més absolut mentre la seva mirada es perdia entre les grades pensant en una jugada concreta o potser en aquell triple fallat que, ara fa un any, els va deixar fora d’aquesta mateixa competició contra qui va acabar sent el campió, el Panathinaikos. Indubtablement, la dura eliminació de la passada campanya es trobava en el cap de tots i cadascun dels culers presents. Però dimarts no era dia de nostàlgies: el moment esperat havia arribat i el Palau s’havia engalonat de gom a gom amb banderes, samarretes i càntics per a la ocasió.

Xavi Pascual: " Hem fet un partit perfecte", va dir en roda de premsa Font: FCB

Xavi Pascual: » Hem fet un partit perfecte», va dir en roda de premsa  // Font: FCB

Inici fulgurant i monòleg blaugrana

El Barça ja ho havia advertit: “ens hem preparat a consciència”, assegurava l’aler Mickeal poc abans de començar el partit, i així ho van demostrar. Un N’dong entonadíssim inaugurava el marcador amb un parcial de 4 a 0 que feia somriure a Xavi Pascual des de la banqueta i, poc després, el triple de Lorbek augmentava la diferència fins els 6 punts (7-1, min 3). Aquestes dues jugades semblaven un petit aperitiu del recital blaugrana que es veuria a continuació. L’ofensiva blaugrana ofegava totes les jugades visitants i al minut 5 els jugadors russos només havien anotat 4 punts (11-4).

Davant de la impotència dels visitants, Lyday i Jawai van prendre les rendes del seu conjunt però poc podien fer contra un Barça inspirat, que havia trobat l’encert perdut durant les últimes setmanes. Com ja és habitual al Palau, l’afició es va convertir en el sisè jugador. Nens – i no tan nens – saltaven a les grades mentre la penya dels “Dracs” dirigia magistralment l’orquestra de seguidors des de la part més alta del recinte. “Nosaltres amb la veu, vosaltres amb el cor”, eren les paraules que coronaven en forma de pancarta l’ala sud de la canxa.

Pancarta de la penya dels «Dracs» al Palau Blaugrana // Font: Alejandra Llambés

A pista, seguia el recital blaugrana. Al segon quart, Xavi Pascual havia decidit donar pas a les rotacions però el domini seguia intacte i la moral dels russos cada vegada més tocada. Els engranatges de la màquina blaugrana funcionaven a la perfecció i la renta de 45 a 33 al descans feia preveure una plàcida segona part. Res més lluny de la realitat.

L’Unics Kazan desperta

A la represa, una impressionant esmaixada de Jawai es convertia en tota una declaració d’intencions del que succeiria a continuació. Amb els homes menys habituals a pista del bàndol blaugrana, la seva capacitat ofensiva va caure en picat: just el que necessitava el Kazan per prendre aire i refer-se del cop inicial. Ens els últims 20 minuts l’Unics va convertir-se en un mal de cap constant pels interessos catalans. El conjunt rus realitzava atacs lents i, a poc a poc, va anar imposant un ritme travat que incomodava el joc blaugrana i escurçava diferències (62-59, min 33).

Els culers van haver d’esperar fins els últims 2 minuts de joc perquè un triple de Navarro, un bona recuperació de Huertas i, sobretot, un Pete Mickeal en estat de gràcia fessin justícia.  Amb una renta de 12 punts i només 1 minut pel final, el Palau perfí va poder respirar tranquil: els càntics i les banderes van tornar a fer acte de presència i es van convertir en els veritables protagonistes dels darrers instants. El Barça havia guanyat el primer assalt i ja estava una mica més a prop de la Final Four. El pròxim duel contra el Kazan, que tindrà lloc aquest dijous a les 20:45 hores, serà vital per aconseguir una renta de dues victòries i viatjar a Rússia amb mitja classificació a la butxaca.

Per més informació…

Estadístiques del  matx

Prèvia del segon partit FC Barcelona Regal – Unics Kazan, «Segon assalt»