Entrevistes | La cistella catalana

Mireia Curto i Judith Díaz- Nacho Llovet va néixer el 9 de maig de 1991 a Sant Cugat del Vallès. El pivot català, de 2,02m, és un dels jugadors revelació que competeix a la segona millor lliga del món del bàsquet, l’ACB. Llovet va començar la seva carrera esportiva en un equip de bàsquet de Sant Cugat del Vallès, la seva ciutat de naixement i on viu actualment. Des de l’equip del seu col·legi, Llovet va ser reclutat pel FIATC Joventut quan tenia deu anys, corresponent a l’edat de mini, per passar a formar part d’una de les millors canteres de bàsquet d’Europa. Després que el jugador català passés per totes les categories de la Penya, finalment va poder complir el seu objectiu onze anys després d’entrar al club català: jugar a la Lliga Endesa amb el primer equip del Joventut. Llovet va debutar, ara fa dues temporades, a l’ACB amb el mític entrenador Pepu Hernández, qui li va coincidir pocs minuts a pista. No ha sigut fins aquesta temporada que sota les ordres de Salva Maldonado ha gaudit de tota la confiança del tècnic per jugar com a titular a l’equip verd-i-negre. El pivot català no només triomfa als terrenys de joc, sinó que després de portar al dia tots els seus estudis obligatoris amb una mitja de notes de notable durant la seva etapa en els equips base de la Penya. Actualment està compaginant els entrenaments del primer equip amb el tercer curs d’enginyeria industrial que cursa a la Universitat de Barcelona.

Nacho Llovet en moment del partit contra el Bilbao Basket // Font: ACB PHOTO

La primera pregunta és obligada. Pensaves que tindria tants minuts al primer equip?
Sincerament, no. Quan va començar la temporada tenia la intenció d’entrenar dur i aprendre dels meus companys per adaptar-me a l’exigència de la competició. Però les oportunitats van anar arribant i l’entrenador m’ha donat confiança per poder ajudar l’equip. El camí per arribar a formar part de la plantilla del primer equip, però, no és gens fàcil. És qüestió de treballar dia a dia de forma constant i sempre intentant donar el màxim d’un mateix. Per sort, la Penya és un club que confia en la gent jove i dóna moltes oportunitats. El meu cas n’és un exemple però Pere Tomàs, que a més és el capità, Henk Norel, Jelínek o altres companys també ho són.

Com ha sigut la travesia per poder arribar a aquest punt, ha sigut més complicat i sacrificat del que s’esperava?
Aspirar a poder jugar a la lliga ACB i a més amb el primer equip de la Penya, el club que es coneix per ser el bressol del bàsquet català, mai és fàcil. És qüestió de constància, de treball diari als entrenaments i de donar sempre a la pista el màxim de tu mateix. Ara bé, els jugadors que ens hem format al planter de la Penya això ho tenim molt present. Tot l’equip tècnic és el que et transmet des de que poses per primera vegada el peu a l’Olímpic. T’ensenyen que mai pots tirar la tovallola, que has de lluitar pel que somies i que amb treball i constància més tard o més d’hora tot es pot aconseguir. Aquests són els valors que et transmeten en aquest equip, que fa que puguis ser titular si es reflexa un progrés als entrenamentsi això et permet compartir minuts amb grans jugadors internacionals com Henk Norel o Pooh Jeter.

“La constància i l’esforç diari són dos valors que estan sempre presents a l’Olímpic”

Com ha dit, la Penya és coneguda en el món de l’esport com el bressol del bàsquet a Europa. Què significa per a vostè haver-se format aquí?
Formar part d’aquest club és com ser part d’una gran família, on tot gira al voltant del primer equip. És un equip de bàsquet on tothom està molt orgullós de formar part d’aquesta família i dels jugadors que han arribat de la cantera fins al primer equip. Com he comentat abans, si surts de la cantera d’aquest equip, com en el meu cas, notes que la gent intenta ajudar-te en tot el possible perquè se sent identificada amb el producte, amb el club i la seva filosofia. Això està molt bé i la veritat és que em sento orgullós de formar part d’aquesta pedrera.

Continuant amb el bàsquet base, com valora la seva trajectòria aquí a la Penya des de que va entrar a l’edat de mini?
Des de que vaig arribar fins que vaig acabar la meva etapa formativa a la pedrera d’aquest club, només vaig acabar amb el meu company i amic Josep Franch que actualment es troba a les files de l’UCAM Múrcia. La resta de jugadors, com passa a totes les temporades, n’hi ha que ha que marxen i d’altres que arriben, però sempre t’emportes coses bones com grans amistats. Pensa que són nois amb qui comparteixes el teu dia a dia i això es valora molt positivament. Després es passen etapes més dolentes, més dures… Jo arribava aquí a l’Olímpic i em pensava que tothom jugava millor que jo. Però després va passant el temps, vas evolucionant, vas millorant, vas trobant-te còmode a la pista, fins que un dia et trobes aquí: entrenant amb el primer equip i amb possibilitats de jugar al primer equip.

Creu que els equips catalans avui en dia estan apostant més per la cantera que en les temporades anteriors?
La cantera, sens dubte aquí a Badalona, és una insígnia del club. Podríem dir que una mica la política de club és pujar a gent jove, segurament pels problemes de pressupost que tenen perquè els hi permet accedir a jugadors a bon preu i, a més, són jugadors que coneixen el club i sempre acaben ajudant a l’equip. Jo crec que, a més, el públic de Badalona s’identifica bastant amb la gent que surt de la cantera. Per tant, es tracta d’una motivació extra per al públic que, en definitiva, és el més important. L’Assignia Manresa també ha incorporat algun canterà aquest any. Per la seva banda, com que el Regal Barça competeix en una lliga europea molt exigent com és l’Eurolliga, vol aspirar a tot i se li fa difícil tenir jugadors joves al planter. De totes maneres, aquest any tenen a Xavi Rabaseda a l’equip, que ho està fent prou bé. La veritat és que espero que tingui més oportunitats perquè crec que se les mereix, està jugant a un bon nivell i li falta una mica de confiança. Cada vegada, però, té més minuts i més protagonisme. A la Copa del Rei mateix va fer un gran paper i no dubto que cada vegada trobarà més el seu lloc en aquest Barça.

«El públic de Badalona s’identifica amb la gent que surt de la cantera i això és una motivació extra per a l’afició»

El Joventut es troba ara mateix en la millor ratxa de la temporada – 4 victòries consecutives i dues d’elles a fora de casa – quin és l’ambient que es respira al vestidor?
Nosaltres sempre hem tingut molt bon ambient al vestidor, fins i tot en moments on no hem tingut tan bona ratxa. Hem entrenat bé durant tota la campanya i tenim la sensació que aquest esforç ara dóna els seus fruits. També és cert que respecte a l’any passat només seguim tres jugadors i això és un handicap molt important que els seguidors han d’entendre. Per tant, hem necessitat un període d’adaptació superior al de la resta d’equips, però ara estem satisfets: ens coneixem tots, tenim confiança i molta fam de guanyar.

En Nacho Llovet ha disputat 30 partits en la seva segona temporada al primer equip // Font: Elaboració pròpia

Creu que podreu arribar als Play-offs?
Jugar als Play-offs avui per avui és un repte difícil per a la Penya, però ens han ensenyat que no s’ha de tirar mai la tovallola. Cada temporada intentem allargar la lliga al màxim i tenir opcions fins al final. Ara portem una ratxa molt bona i la possibilitat d’estar entre els vuit primers pot convertir-se en una realitat. La Penya ja no hi va poder ser l’any passat i, per tant, és una gran motivació poder enfrontar cada partit amb aquest repte al cap. A més, també pensem en l’afició verd-i-negre que sempre està al nostra costat i també es mereixen poder ser-hi.

Quina és la seva principal meta esportiva en un futur?
No em marco cap meta final específica, sinó que la meva filosofia és anar treballant cada dia per ser millor i per anar assolint petits reptes. M’agradaria consolidar-me en aquesta lliga i a poc a poc jugar més minuts. Naturalment, un dels més objectius primordials és ajudar a que la Penya pugui guanyar títols.

Com veus els equips catalans a la Lliga Endesa? Hi ha molta diferència entre l’Assignia Manresa, el Joventut i el Regal Barça?
Òbviament hi ha diferència entre els equips, sobretot entre el Regal Barça i l’Assignia Manresa i nosaltres. Ells tenen un pressupost gairebé deu vegades més alt que el nostre. Per tant, aquest és un fet que influeix molt en els jugadors que fitxen. És una política diferent que els permet ser molt més competitius, sobretot a nivell Europeu: el Barça està competint a la Eurolliga i és un dels clars favorits a emportar-se el campionat juntament amb el CSKA de Moscou. Però, tot i així, s’ha de dir que tant l’Assignia Manresa com nosaltres estem fent una bona temporada amb els pressupostos que tenim. Puc afirmar sense cap mena de dubte que podem estar orgullosos dels equips que tenim aquí a Catalunya.

De tots els entrenador dels quals ha estat a les seves ordres, quin és del que més ha après?
La veritat és que no em podria quedar amb un de sol. En el creixement de cada jugador, crec que cada entrenador t’aporta una cosa diferent, una identitat pròpia que t’acompanya al llarg de la teva carrera professional. Aquests detalls et formen com a jugador i t’acaben caracteritzant en un futur. Precisament per aquesta raó no em podria quedar amb un en particular, ja que tots els que he tingut han estat positius i estic content d’haver-los tingut.

I concretament del seu actual entrenador Salva Maldonado?
Salva Maldonado és un entrenador al que li agrada treballar. No fa distincions sobre el rol que juga cada membre de l’equip, és a dir, cadascú ha de treballar dia a dia als entrenaments i a partir d’aquí decideix qui sortirà al pròxim partit. Ningú té la plaça assegurada i aquesta és una virtut molt gran que, en la meva opinió, haurien de tenir tots els tècnics. S’ha d’entendre que és molt difícil que els jugadors que arriben doncs tinguin la mateixa oportunitat que els demés. Aquest fet també ajuda a l’adaptació i al bon ambient de l’equip: tothom és igual. També cal tenir en compte que aquest és un plantejament arriscat: no jugar amb els homes que tècnicament són titulars pot comportar moltes crítiques si un dia l’equip no està a l’alçada del que s’espera, però un dels valors d’aquest club són les joves promeses i el nostre entrenador ho sap potenciar a la perfecció.

Què n’opina del fet que, segons es va publicar al diari SPORT aquest mateix mes de maig, l’ACB no podrà veure’s per la televisió?
Espero que no sigui veritat, que només siguin rumors que no estiguin fundats en cap font oficial, perquè crec que el fet que la lliga ACB no es pugui veure per la televisió seria un cop molt fort per al bàsquet, per als clubs, per a la lliga… però sobretot per a l’esport en general. Entenc que actualment la situació econòmica del clubs i de les televisions autonòmiques sigui molt delicada i això faci que s’hagi de replantejar alguns models perquè puguin ser més viables econòmicament. Però esperem que es continuï potenciant l’esport i que continuïn emetent-se els partits per la televisió.

«He de recalcar que aquest any la Televisió Pública de Catalunya ha retransmès molts partits del FIATC Joventut de Badalona a diferència d’anys anteriors»

Seguint amb el tema dels mitjans de comunicació, què opina del tractament que la Televisió Pública de Catalunya fa del seu equip?Els seguidors de la Penya i el Manresa afirmen que existeix un cert favoritisme al Barça Regal a l’hora de retransmetre els partits, deixant una mica de banda els altres equips catalans com l’Assignia o el FIATC Joventut.
Aquest és un tema molt polèmic des de sempre. Però he de recalcar que aquest any han retransmès molts partits del FIATC Joventut de Badalona a diferència d’anys anteriors. Ara bé, se sol comentar molt, sobretot per aquí a Badalona, que la Televisió Pública Catalana afavoreix bastant més al Barça Regal. Crec que els periodistes, com a bons professionals que són, intenten ser el més imparcials possibles i amagar les seves aficions i preferències esportives, tot i que reconec que és molt difícil aconseguir-ho. Confio en què es continuï treballant amb la imparcialitat periodística en la Televisió Pública.

Tot i que la Penya no hagi pogut arribar als Play-Offs, Nacho Llovet amb 21 anys ens ha acostumbrat a veure’l en moltes ocasions en el cinc titular del Joventut. Per al pivot català aquesta ha sigut la segona temporada que ha jugat a la Lliga ACB i ha aconseguit acumular molts minuts com a titular gràcies a la confiança que li ha brindat Salva Maldonado. Tot i la petita lesió que va patir a l’Olímpic contra el Blancos de Rueda Valladolid que el va apartar uns dies de les pistes, el pivot català ha realitzat una gran temporada i així s’ha pogut contrastar a les estadístiques partit rere partit. La Penya és un equip amb un projecte de continuïtat on Llovet es presenta com una peça important pel conjunt verd-i-negre i amb qui els badalonins continuaran confiant per aconseguir sumar més títols.